Dietari d'una primavera robada

Sinopsi:

AQUEST LLIBRE DE POEMES, concebut com un dietari, va ser una vàlvula d’escapament de la tristor i la monotonia dels dies del primer confifinament, la primavera de l’any 2020, aquell any que ens va tancar el gran món de qual fruíem i ens el van recloure, primer a casa, després al barri, temps més tard a la ciutat, i en acabat a l’Àrea Sanitària, la comarca, la província, etc.
El llibre descriu totes aquestes coses, tota la vivència de tants dies confifinada i de com el món continuava vivint sense nosaltres; parla de dies millors i dies pitjors, de sentiments alegres i de sentiments tristos, de temps d’esperances i de temps de foscor, però sobretot amb ell es veu la lluita que fèiem tots per continuar vius.
Potser us preguntareu el perquè no hi ha poemes dels primers dies del confifinament, la raó és que el meu esperit estava astorat. Jo, la gran viatgera, tancada a casa!!! Em va costar, cosa lògica, uns quants dies reaccionar i posar-me en marxa; sobretot si tenim en compte que tot aquest confifinament el vaig passar sola. En el llibre es traspua la solitud, però també es veu que escriure, la natura, la fotografifia em van ajudar, també la família i els amics, encara que des de lluny, em van fer companyia. Tot això és el que recull aquest llibre que espero que us agradi

Mida: 150 x 210 mm
Pàgines: 168
Enquadernació: Rústica fresada

Biografia:

Soc MARIA TORRENS I JOVER, vaig néixer a Terrassa (Barcelona) el gelat gener de 1956.

Vaig créixer feliç aprenent per poder saber moltes coses, i tot i encantar-me les lletres, i sobretot l’art, vaig voler fer una vida dedicada a la ciència. Em vaig llicenciar en Farmàcia, després ja com professora, vaig poder divulgar tot aquell coneixement valuós que jo tenia. Vaig ensenyar a totes les etapes, des de parvulari fifins a secundària, per acabar sent durant molts anys Catedràtica de Processos Sanitaris a Cicles de la Família de Sanitària de la Formació professional. Això em va permetre gaudir ensenyant i poder fer entendre als meus alumnes la meva  àxima: «Estudiar, potser és avorrit, però saber és meravellós». Al llarg del temps, he tingut el plaer que molts d’ells em donessin la raó, i que tant ells com elles, per orgull meu, hagin estat alguns dels sanitaris, baluards cuidadors, als hospitals al llarg de la pandèmia.

He estat professora de professió, una gran viatgera per devoció i poetessa, pintora i fotògrafa per afifició.

He escrit des de la meva joventut. Vaig guanyar el Premi «Ciudad de Terrassa» de l’Ajuntament de Terrassa, per a escriptors joves, l’any 1972. M’han publicat diversos poemes en castellà a la revista digital: «Poesia y Métrica», l’any 2021.

Encara que sempre he escrit, havia mantingut la meva obra en l’àmbit privat, però arran del confifinament, i de la meva recent jubilació, m’he dedicat a escriure més i a tenir ganes de publicar els meus poemes, perquè poguessin ser llegits, també, per altres persones.