Els estils del Jazz I. El Jazz Clàssic

Sinopsi:

Aquest llibre està adreçat a qualsevol afeccionat al jazz, que vol saber-ne una mica més d’aquest estil musical i estar informat dels estils que escolta, aprenent a diferenciar-los i a gaudir millor del jazz, aquest gran desconegut dels afeccionats de la música en general, i que ens aporta moltes satisfaccions musicals en el moment que sabem què estem escoltant.
És un recorregut al llarg del temps dels diferents estils del jazz clàssic a partir de la música de les plantacions del sud dels Estats Units d’Amèrica, d’on va sorgir, i que per evolució artística han desembocat en el Swing (no és el mateix Swing que swing, llegiu el llibre) de les grans orquestres com les de Benny Goodman, Glenn Miller o Duke Ellington.

Tamaño: 150 x 210 mm
Páginas: 168
Encuadernación: Rústica fresada

Biografia:

Vaig néixer ja fa molts anys, a mitjan segle xx, un 12 de juny de 1950 (per tres dies no neixo al dia del mig del mes, del mes del mig de l’any, de l’any del mig del segle), en un barri obrer de Barcelona, barri que ha donat alguns cantaires de renom, en Sisa i en Joan Manuel Serrat. És el barri?, o és la gent del barri?, qui ho
sap.
Quan vaig créixer una mica, als vuit anys, em varen fer escolta, moviment en què vaig estar fins als vint anys. Entremig d’aquests anys, una colla d’amics vàrem impulsar un agrupament amb nois del barri, fou l’Agrupament Escolta Rabindranath Tagore, un dels primers agrupaments escoltes mixtos, de Barcelona, i ara som una colla d’amics que encara ens trobem de tant en tant, després de més de cinquanta anys.
Però calia fer quelcom més i a la Universitat de Barcelona vaig estudiar la llicenciatura de Biologia, per a dedicar-me posteriorment a l’ensenyament i a la recerca. En aquests anys vaig fer un màster de genètica de l’evolució, i fins que em varen jubilar. Ah, i per no parar, aleshores em vaig matricular a la Universitat Autònoma de Barcelona per a fer al 3r cicle (màsters i doctorats) de Didàctica de les ciències i vaig obtenir el grau corresponent.
Però sembla que no n’hi havia prou, i l’any 2004, la meva esposa Antònia i jo, vàrem obtenir el grau més important de tots, el grau d’avis, perquè van néixer els dos nets grans, la Míriam i l’Àngel, i fins ara anem malcriant nets (sis, de moment), escrivint i preparant xerrades.