Plantae

Sinopsi:

L’estructura del conjunt de contes, 27 en total, podríem comparar-la a una vella alzina de branques recaragolades i en tots els contes trobarem un fil conductor d’una o diverses referències al món de les plantes.
No hi ha una decantació clara per a cap gènere literari, com podria ser els relats de ciència-ficció. En tot cas, sí que es pot notar una fina capa de temàtica fantàstica.
Alguns contes mantenen relacions argumentals entre ells. Comparteixen o ens parlen de personatges que ja han sortit en d’altres. Diferents punts de vista; ampliació d’una informació que apareix en una altra història; canvi de context o una situació diferent. No tots, però.
Un altre aspecte cabdal, almenys en el meu plantejament narratiu, és la base de les històries. El temps, els escenaris i els mons per on llisquen els relats, som com rius que menen a un únic oceà: l’oceà de la imaginació.
Per acabar, esmentar els gestos de complicitat meta literaris. Des de les referències a obres clàssiques —Txékhov, Tolstoi, Orson Wells, les més explícites—; fins al personatge d’un conte obsessionat a desemmascarar a l’impostor doctor Watson, que, paradoxalment, es diu igual que l’autor del recull de contes.

Mida: 150 x 230 mm
Pàgines: 144
Enquadernació: Rústica fresada

Biografia:

L’autor va néixer a Barcelona un estiu de l’any 1956. En una època en la qual es podia treballar a catorze anys, va entrar a Banca Catalana, a la banca que deien abans.
L’horari bancari de llavors, de vuit a tres, li va permetre acabar el batxillerat superior i la carrera de Psicologia Clínica a les tardes. Els dos vessants laborals que l’han acompanyat fins que es va jubilar no fa pas gaire.
L’interès per escriure ficció va arribar a l’edat de cinquanta-vuit anys. Un curset d’estiu d’iniciació a la Narrativa va ser el desllorigador de l’interès per explicar històries. A la tardor següent ja estava matriculat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
El resultat han estat dos projectes finalitzats els anys 2020/2021. Un és una novel·la en castellà, La hélice seccionada, i l’altre un recull de contes en català titulat Plantae.
La flama de l’escriptura li va venir ja maduret, podrien dir que és un escriptor novell i sènior alhora, això sí, amb ganes de continuar encetant nous projectes.
A les acaballes del 2022 espera amb il·lusió que els dos fills literaris s’emancipin d’una vegada, que marxin de la carpeta de projectes de l’ordinador cap a una nova casa, sigui una prestatgeria d’una llibreria, sigui ocupant un lloc en una biblioteca particular.